Biaix de la il·lusió de control. La veritat és que ningú pot controlar el mercat; la creença cega que ets "El Únic" fa que els teus objectius d'inversió siguin inabastables.
El biaix de la il·lusió de control és un patró de comportament en què una persona creu que pot controlar o influir en els resultats d'un procés, quan en realitat no pot. Aquest biaix porta els inversors a negociar amb més freqüència i a mantenir posicions més concentrades, el que resulta en pitjors resultats d'inversió. Descobreix si ets propens a un biaix de la il·lusió de control i en quina mesura afecta les teves decisions d'inversió amb PRAAMS BehaviouRisk.
Economia del comportament. Què és el biaix de la il·lusió de control?
Aquest biaix descriu un patró de comportament en què una persona creu que pot controlar o influir en els resultats d'un procés, mentre que no pot. Un exemple típic és llançar daus: molts jugadors compromesos del casino estan convençuts que la manera en què llancen els daus influeix en la suma final. Psicòlegs de la Universitat de Harvard van descobrir que el biaix de la il·lusió de control es fa més agut quan la presa de decisions es fa en entorns competitius o amb una implicació activa. Aquests són sentiments familiars per a un inversor individual en els mercats financers.
La il·lusió de control és un biaix cognitiu, és a dir, un error en la presa de decisions. Aquests biaixos es poden corregir eficaçment amb educació.
Quines són les conseqüències i els riscos d'inversió?
La il·lusió del biaix de control empeny els inversors a negociar amb més freqüència, especialment aquells que es dediquen a la gestió activa de carteres o al negoci en línia. Els estudis mostren que el negoci excessiu entre els inversors individuals porta a resultats d'inversió més pobres. Aquest biaix també encoratja els inversors a mantenir posicions més concentrades, especialment en les accions de les empreses que creuen que controlen o entenen millor que el mercat. L'ús de tècniques específiques com ara ordres d'iceberg o límit dóna la il·lusió de tenir un millor control sobre els factors de risc de negociació i exacerba l'efecte del biaix. Finalment, una conseqüència generalitzada és que els inversors que tenen èxit en altres àrees de la seva vida - per exemple, les seves carreres professionals o negocis - pensen falsament que també seran inversors intel·ligents i d'èxit. No obstant, invertir és una esfera totalment diferent i requereix un tipus diferent de coneixement, i la suposada transferència de capacitats pot afectar greument els objectius d'inversió.
Què puc fer per fer el meu portafoli més eficient?
És savi recordar que a vegades la confiança pot provenir de l'error cognitiu de la il·lusió de control. Invertir sempre és un joc de probabilitats i ningú no sap res significativament millor que els altres o amb una certesa del 100% (si això és així, probablement es tracta de trucar amb informació privilegiada, una pràctica il·legal en el mercat borsari). Si sents que tens un coneixement o control excepcional, seria una excel·lent estratègia posar en dubte les bases de la teva confiança, per exemple, considerant el punt de vista contrari i realitzant un anàlisi imparcial del risc. La reavaluació és essencial si aquest assumpte coneixement superior et motiva a invertir més o a negociar instruments financers específics amb més freqüència. Això també és un exercici beneficiós si tens èxit per sobre de la mitjana en altres àrees notables de la vida i tens tendència a obtenir bons resultats en entorns competitius o en constant canvi. Un altre consell és descriure la teva decisió d'inversió per escrit: quan consideris una assignació d'actius, escriu cinc bones raons per comprar i cinc bones raons per vendre. Pot ser un repte al principi, però és un excel·lent exercici per disciplinar-se i obtenir la imatge completa. Finalment, utilitzar ordres de stop-loss o de take-profit és una bona idea, independentment de si es té tendència al biaix de la il·lusió de control.