El biaix de la comptabilitat mental. En l'assignació d'actius, totes les cistelles d'ous són iguals.

Biaix de comptabilitat mental és un patró cognitiu pel qual les persones agrupen els seus actius en diversos comptes mentals i assignen subjectivament diferents valors a cada un. Crear diverses capes, una per a cada objectiu d'inversió o apetit pel risc, dins d'una sola cartera ignora les correlacions entre els actius individuals i resulta en rendiments de cartera subòptims. Descobreixi si és propens al biaix de comptabilitat mental i en quina mesura afecta les seves decisions d'inversió amb PRAAMS BehaviouRisk.

L'economia del comportament. Què és el biaix de la comptabilitat mental?

Això és un patró psicològic pel qual un individu tendeix a agrupar els seus actius en diversos comptes mentals, i assigna subjectivament valors diferents a cadascun. Per exemple, una persona pot categoritzar la seva riquesa per la seva font (salari, bonus, herència, pagament de l'assegurança) o objectius d'inversió (oci, estalvi, necessitats bàsiques). Un altre exemple és tractar certes sumes de diners com a "fàcil vinguda": diners trobats, regals, guanys de loteria o de casino, etc. Amb aquesta etiqueta, les persones estan més inclinades a gastar més ràpidament i amb menys preocupacions, i a apostar amb aquests diners en una idea de negoci més arriscada i lamentar menys si la jugada no guanya. Fàcil vinguda, fàcil anada, sens dubte! Un altre exemple de comptabilitat mental és quan un individu té menys probabilitat de comprar alguna cosa si l'obliga a pagar en efectiu en lloc de pagar amb una targeta de crèdit. La categoria mental del "dinero de la targeta de crèdit" es veu com a diners futurs, mentre que els "dinero en efectiu" es consideren diners actuals, normalment percebuts com a més valuosos. L'etiquetatge de diners no té sentit: $1 és $1 independentment del compte mental artificial en el qual s'hagi dipositat.

Quines són les consequències i riscos d'inversió?

El primer és crear carteres en capes, que consisteix a dividir mentalment la cartera en diverses capes, cadascuna d'elles dirigida a una estratègia i apetit de risc diferents. Per exemple, la primera capa persegueix la preservació de la riquesa, la segona, l'apreciació de capital agressiva, i la tercera, l'apreciació de capital moderada i el flux constant de renda. La comptabilitat mental forta veu un inversor considerant aquestes capes com a no relacionades, ja que cadascuna té diferents objectius financers. No obstant, l'aproximació en capes ignora el fet crucial que els actius d'aquestes capes poden estar correlacionats i, per tant, anul·lar-se mútuament a un nivell combinat o de cartera. Per exemple, la caiguda del valor d'una capa pot compensar les guanys d'una altra capa, convertint el rendiment del portfoli en subòptim.

Un altre tipus de capes es relaciona amb l'ús previst dels fons de gestió de cartera. Molts inversors, per exemple, tracten una capa de la seva cartera com a destinada a la pensió, una altra per pagar les deutes universitàries i una tercera per ingressos actuals.

El tercer tipus de capes tracta els rendiments dels dividendos o cupons i els rendiments de l'apreciació de capital de manera diferent. Un inversor amb un objectiu d'inversió de preservació de la riquesa es centra en preservar el capital i tendeix a gastar els dividends i els cupons. De manera similar, un inversor que es centra en una estratègia d'ingressos actuals tendeix a preferir instruments que paguin dividends o cupons elevats i, com a resultat, es força a si mateix en inversions de major risc on el capital està en major risc.

El quart tipus de capes té a veure amb el tractament diferent de la inversió inicial i dels rendiments obtinguts, com amb l'efecte "fàcil vingut, fàcil anat" esmentat anteriorment. És típic que aquest tipus d'inversor faci inversions de major risc a mesura que els rendiments s'acumulen i la seva riquesa total creix. Aquest inversor sent que ho ha fet bé i ha guanyat prou com per assumir apostes més arriscades.

La superposició de capes ignora les correlacions entre els actius individuals, empitjorant el rendiment total del portfoli. La ciència del comportament té raó en afirmar que la superposició de capes no té fonaments racionals. En consequència, realitzem un anàlisi de riscos dels actius individuals i evaluem les seves correlacions al nivell del portfoli, ja que ambdós són crítics.

Què puc fer per a fer el meu portfoli més eficient?

Dividir la teva riquesa o portfoli d'inversió en capes no té sentit i pot ser perjudicial. És savi reconèixer aquesta temptació en les primeres etapes i fer-se a la idea. El que importa és el rendiment total del portfoli, res més. La diversificació és una de les estratègies fonamentals per aconseguir rendiments estables i previsibles del portfoli. A més, és savi recordar que 1 dòlar sempre és 1 dòlar independentment de la seva font, ús previst o nivell de riquesa de la persona. Una guanyança de 100 dòlars de loteria és igual que el xec de regal d'aniversari de 100 dòlars de la teva àvia, i el seu valor és el mateix, tant si tens un portfoli valorat en deu mil com en deu milions.